Bruno

Bruno Bruno, estimat!
Doncs si Bruno, estimat, per que et veiem malalt, et sabiem malalt, i que la teva malaltia no era visible. No era un tumor, no hi havia cap signe, però estaves malalt, i així ens ho han anat dient.
Ens vas arribar amb quatre mesos, i t'hem dedicat temps, molt temps, seguint pautes, amb etòlegs, amb educadors, i sobre tot, amb les nostres ganes i la il·lusió de recuperar-te i que puguesis ser donat en adopció.
Eres jove, guapísim, carinyòs, molt intel·ligent, mai cap problema amb cap gos, però ... en algún moment no sé sap per que, et transformaves i mosegaves a qui trobesis pel mig.
Bruno, ha estat una decisió difícil, i sobre tot, molt dolorosa, però ni tu eres feliç ni nosaltres no sabiem ja que més fer.
Inclus els voluntaris que han rebut les teves queixalades (uns quants) estan molt i molt dolguts per haver tingut que arribar a aquesta decisió.
Bruno estimat, de veritat, estimat per que tu no en tenies cap culpa d'estar malalt, n'eres la víctima i creiem poder guanyar.
D'aquí un temps, explicarem anècdotes teves amb un somriure bobalicó, però ara, avui, Bruno, estimat per tots, inclús pels qui et tenien por, ens fa mal la teva absència.
Si hi ha aquell cel que tots desitjem existeixi, a hores d'ara ja t'has lliurat de penes i neguits, i tant de bò estiguis saltant i jugant amb altres amics de quatre potes, amb els que sempre t'ho has passat molt bé.
Fins sempre

comentarios

  1. por: Carme - 31-12-09 #

    Bruno

    És difícil dir-te adeu i no t'ho vull dir.
    Segueixes ben viu en el record.
  2. por: Margarita - 31-12-09 #

    ESTIMAT BRUNO

    Estimat Bruno, aquest sí es el lloc on podem expresar la nostre enorme tristor , la nostre ràbia i també el nostre amor, tristor per no tenir-te mès amb nosaltres, ràbia per deixar anar un esser per una malaltia que no tenia cap signa extern i amor per tenir el valor de pendre la decisió de donar-te per fi LLIBERTAT.
    Tú has sigut sens dubte el gos per el que TOTS em sentit més necessitat de tirar endavant les indicacions dels profesionals que vàren venir. Jo sempre vaig tenir-te un gran respecte, (quasi por), peró el meu cor està absolutament encongit cada vegada que penso amb tu. TOTS els voluntaris han demostrat amb el seu comportament envers a tu que estàn a la Protectora perqué per sobre de tot OS ESTIMEM i lluitem per el vostre benestar. Una gran llapada . Sempre estaràs en el nostre record.
  3. por: Aida - 01-01-10 #

    El Meu Brunete...

    hola petit.. ja estic a casa... que demar tinc que anar a veure als teus companys. s'em fa molt dur anar cada dia a la prote i veure que no estas...ningu te la culpa i es te que cumplir que els demes tambe tenen que pasejar, pero et trobo molt a faltar.. llastima que no t'hagi pogut ajudar perque al marge del teu problema eres un molt bon gos, obedient i amb moltes ganes d'apendre ¿¿eh petit!? doncs que dir-te ja... que jo no he rebut mai cap caixalada teva i jo espero haber-te tractat lo millor que es pot. m'enfonso cada vegada que llegeixo o escolto el teu nom i espero que algun dia ens trobem. molts petons Brunete
  4. por: MARIA JOSE - 01-01-10 #

    ALGUN DIA PASEAREMOS JUNTOS

    Amigo Bruno,ya sé que no me acercaba mucho a tí pero soy una miedica y no lo puedo evitar.Lo siento,siento no haberte dado un poco de confianza y haberte llevado a dar un largo paseo por la riera...espero que puedas perdonarme.
    Desde donde estés dame fuerzas para tener más valor y que no me vuelva a pasar esto,que sepa entenderos y no vuelva a sentir miedo por NINGUN amigo de cuatro patas,porque eso es lo que sois AMIGOS.
    Notaré a faltar tú presencia en la prote...pero me queda la ilusión de que...ALGUN DIA PASEAREMOS JUNTOS en el cielo de los animales.
    Cuida a mis niños,Kira,Lucky y Simba allí donde esteis.
    Un besito muy fuerte Bruno
  5. por: Montserrat Aguilera - 01-01-10 #

    SI ET DIC ADEU, VULL QUE EL DIA SIGUI NET I CLAR!!

    Veritablement, mai t'he volgut dir adeu Bruno, simplement es un fins desprès, avui al matí he anat a la prote i he trobat a faltar la teva presència, sempre surties a rebre'm amb la tovallola a la boca, pobret, vull conservar aquesta imatge.!!

    Sempre estarás dins del meu cor.

    Un petó carinyo

  6. por: SANDRA - 05-01-10 #

    Bruno

    La fotografia escollida no pot ser millor, reflecteix el teu costat mès noble, carinyos i juganer.... No has pogut estar amb nosaltres més temps peró la sensació que ens queda es que t'hem ajudat més que a qualsevol altre protectora on haguessis anat, hem dedicat molt esforç,temps i amor.
  7. por: Aida - 04-03-10 #

    Hola Bruno!

    Hola coseta espero que et vagi molt be on sigui que estiguis, que facis el que et roti i siguis molt mes feliç que aqui. no s'et oblida un peto guapote!
  8. por: ANNI - 27-06-16 #

    El meu carinyet

    mira que erets difícil, però amb mi sempre vares ser bo i fidel. Sempre et recordo i mai t'oblidaré.