Microxip, lentes millores.

15-09-2011

Microxip, lentes millores.

Des de primers de gener d'aquest any, fins a dia d'avui -setembre- el 70% dels gossos recollits per la nostra protectora, portaven insertat el microxip obligatori, i per tant ha estat possible retornar-los als seus propietaris tot seguit.

Si fem una valoració en el transcurs d'aquests deu anys, s'observa una millora en aquest aspecte. De manera lenta, però és cert que cada any augmenta el nombre de gossos identificats.

Un cop més hem de resaltar la conveniència i importància de que cada gos porti el corresponent microxip, el que permet, un cop llegit el codi es pugui contactar amb els propietaris.

Tot hem escoltat la frase: el meu gos no s'escapa mai, i quan surt és per donar una volta i torna, doncs resulta que en varies ocasions hem recollit gossos dels que no s'escapen mai, per que davant qualsevol estímul, o per un soroll que els espanta, apretan a còrrer i es desorientan, fins que ens trucan de la policia per que algún veí s'ha trobat el gos perdut i sense saber on ha d'anar.

No tothom coneix els recursos d'on buscar el gos: trucar a les protectores més properes, trucar a la policia, difondre la imatge ... i finalment, aquests gossos sense identificar, acaben en les protectores pendents de trobar un adoptant.

Hem de recordar tanmateix que en el cas de canvi de domicili o número de telèfon, s'ha de comunicar a l'AIAC mitjançà el veterinari habitual. Ens han arribat gossos portadors de xip, que el propietari no fa el tràmit corresponent, i malgrat els esforços i desplaçaments per contactar-hi, el gos acaba engrosant les llistes de gossos esperant adopció.

És obligatori l'ús de portar una placa en el collar del gos, amb nom i número de telèfon del propietari, dada que facilitarà que el gos pugui ser retornat amb una simple trucada telefónica de qui el trobi.

Creiem que a hores d'ara tothom està asabentat de la obligatorietat de que tot gos ha d'anar identificat, i així surten els adoptats en les protectores i els comprats als criadors, però sempre queden les camades de cadells que es regalan a amics i coneguts i no sempre s'acompleix amb aquest requisit.

És el nostre desig que aquest tant per cent esmentat al principi, segueixi creixent, fins que puguem parlar d'un cent per cent.

 

Fuente: