Byron

Byron 2008-11-23 Allà on estàs, no hi ha tristors
Byron, estimat, sempre se'n van els bons, amb els humans també passa.
Vas venir a nosaltres trist, i així vas continuar. Però me'n recordo quan veies l'Albert, els teus salts i les teves faleres per anar amb ell. Crec que en aquells moments, estaves content i et senties feliç.
Vas ser molt bon gos, a més de guapo.
Tú també estàs ja en el nostre record per sempre, i crec que tots estem d'acord en pensar que descanses, que estàs en pau i que et trobaràs amb d'altres dels nostres estimats que ara també donan voltes per aquell cel vostre.
Adeu Byron, però queda el teu record entre nosaltres per sempre.

comentaris

  1. per: Carme - 24-11-08
    1  

  2. per: SANDRA - 24-11-08
    2  

    Byron

    Byron com sabiem que a la gàbia no estaves massa content hem intentant fer-te feliç més que a cap altre i poc a poc t'hem anat veient content quant sorties a passejar, quant t'acariciavem i et cuidavem. El dia de la desfilada estaves tant guapo i obedient que semblava mentida que t'haguessin abandonat, no ho entendre mai.
    Has estat un bon gos i ha sigut un plaer cuidar-te.
    Sempre ens enrecordarem de tú
  3. per: Albert - 24-11-08
    1  

    Recordem-lo amb un somriure

    Elegant i noble. Sempre em quedarà la mirada contenta de dissabte quan va pujar a la finestra del meu cotxe com dient - Ei! Pensava que ja no venies! -

    Que siguis molt feliç allà on estiguis, on no hi han persones sense cor com les que et van abandonar, i on sempre contaràs amb el record dels que t'estimem, i et trobarem a faltar.
  4. per: Carme B. - 24-11-08
    2  

    Has fugit

    Fa estona que vull escriure unes paraules boniques per en Byron, però només sento tristor. L´únic consol és saber que l’hem estimat molt i que, sigui on sigui, haurà deixat de patir. Recordarem els bons moments, com n’era de bon gos, i què guapo! Gràcies per tot el que ens has donat. Finalment has fugit, Byron...
  5. per: Irene - 24-11-08
    1  

    Byron, on estaràs?

    Byron carinyo on estas?
    Et busco, et busco i no estas.
    A que estem jugant, al fet i amagar?
    No et trobo en lloc, i et vui trobar!
    Byron et necessito ya, al meu costat.

    Miro les foto i em poso a plorar,
    cada llàgrima d'aquesta,
    es un peto que et faig.

    Byron carinyo, on estas?
    Et busco, et busco......
    I no estas, definitivament has marxat!
    Byron et necesstio al meu costat.

    Ahir estaves perfecte,
    i avui ja no estas!
    Que t'ha passat?
    Perquè has marxat?

    Byron t'estimo, i sempre t'estimaré!

    Irene
  6. per: EVA I CARLES - 25-11-08
    2  
    Et trobaré a faltar, eres un gos meravellós. L'estona que vaig gaudi amb tu el dissabte al matí, es quedarà per a nosaltres, i sobretot el lenguetazo que em vas donar quan et vaig tancar en la gàbia abans d'anar-me'n. Vull recordar-te com el gos més gran que conduïa al Eidan, Carrie i Miranda amb mimo i es preocupava quan sortiam tots junts, que no se separessin del grup. Una bona leción per a tots. Seguirem lluitant perquè gossos com tu tinguin una vida digna, i que en els moments finals de la seva vida se sentin acompanyats i estimats. Només em queda una angoixa l'última nit, la soledat de la gàbia i els moments de tristesa i dolor que tindries; però tot això ens dóna coratge per seguir en nostre empeño, i que tots els gossos que no ténen família, la trobin, i mentres estiguin amb nosaltres siguin feliços. Espero que algun dia tornem a passejar junts. Et tindré present. Vola feliç al teu cel.
  7. per: Margarita - 25-11-08
    1  
    Estimat Byron a mi em queda el record dels teus ultims moments, asseguda al terra, al teu costat i tu amb el cap recolzat en la meva cama, acarician-te i dient tot el que els teus amics voluntaris de la prote et diuen en aquests moments. El meu ultim adeu va ser FINS DEMA, i despres va ser un FINS SEMPRE.
  8. per: OLGA - 25-11-08
    2  
    Com dir-te adeu? Son tan dificils las despedidas...recordo el dissabte quand vaig anar a la prote a ultima hora, nomes anava a portar el pinso pero vaig veure la teva poteta per la gabia que en demanaba que et tregues encare que fos nomes una estoneta... i et vaig treure a jugar una mica amb la pilota i et vaig raspallar ja que a tu t'agradaba que et raspallesin i quand et vaig tornar a la gabia amb una xuxe estabas content, segurament vaig ser l'ultima persona que et va veure be, pero ara en fa rabia no haberme quedat mes estona ja que en fa molta pena que la teva ultima nit estiguisse tot sol.. ho sento Byron, ojala m'hagues quedat amb tu...
    Byron sempre et recordare i espero que ara que ja no estas amb una gabia i ets lliure siguis molt feliç...
    Fins sempre estimat Byron
  9. per: Raquel - 27-11-08
    1  
    Como decirle adiós a un ser tan especial como tú... siempre, siempre, siempre estarás en mí corazón, en mis recuerdos y pensamientos.
    Eras uno de esos perros maravillosos que te hacen sentir bien, y que, aunque estaba allí para darte cariño siempre eras tú el que acababa reconfortándome y haciendome sentir especial. Recuerdo nuestro paseo por la playa, con el pequeño Eidan, al que tú siempre cuidabas... Se te veía tan feliz... Lo siento, me cuesta mucho escribirte un adiós... No lo haré, sólo un: cuídate allí donde estés, sé feliz... sé libre.