MANIFESTICIO PER LA PROTECCIO DELS ANIMALS

19-02-2008

Manifestación en defensa de los animales

MANIFEST DE LES PROTECTORES D´ANIMALS DE CATALUNYA

Les entitats protectores de Catalunya ens hem unit per presentar aquest manifest i expressar el nostre profund descontent per la gestió que fan els ens públics en relació a la protecció dels animals de companyia. La incapacitat de l’administració catalana a l’hora d’aplicar la llei i de fer-la complir a qui correspongui és cada dia més evident. Exigim per tant que es compleixi escrupolosaMent la Llei de Protecció dels Animals 22/2003 promulgada ja fa més de 4 anys; exigim que s’adoptin un seguit de mesures, algunes ja previstes en la pròpia llei, per assolir l’objectiu de què la protecció dels animals sigui una realitat en el nostre país i no, com fins ara, un somni llunyà i irrealitzable.

L’1 de gener de l’any 2007 va entrar en vigor l’article 11.1 de la Llei de Protecció dels Animals 22/2003 referent a la prohibició d’aplicar la eutanàsia als animals de companyia abandonats o bé perduts i no recuperats. Quan va arribar aquest dia, la única mesura de la Generalitat va ser concedir una moratòria d’un any als ajuntaments que ho van demanar, suposadament per donar-los temps a fi de poder emprendre alguna acció que els permetés gestionar legalment el problema.  Passat aquest any ens trobem en la mateixa situació: s’ha concedit una nova moratòria d’un any més (ja sumem dos). Tanmateix, el més greu i preocupant és la situació dels ajuntaments que ni demanen la pròrroga ni tenen previst engegar cap iniciativa en aquest sentit.

Davant d’aquesta situació tan alarmant, volem preguntar: Fins quan durarà tot això? Fins quan els responsables es desentendran d’aquest problema tan greu?

A tall d’exemple, podem mencionar algunes de les tasques urgents que encara té pendents l’administració i que esdevenen imprescindibles si volem parlar amb propietat de protecció animal:

1.    Elaboració del reglament: Al juliol del 2004 havia d’estar preparat el reglament al que fan referència molts articles de la Llei i que no es poden aplicar sense la seva existència. Som al febrer del 2008 i aquest reglament encara no està fet.
2.    Cens municipal d’animals: Per saber la magnitud exacta de tota la problemàtica que envolta la protecció animal i prendre les mesures que calguin hem de saber el nombre exacte d’animals que viuen a Catalunya. Per llei, elaborar el cens és competència dels ajuntaments, però a hores d’ara són minoria els que disposen de les eines bàsiques per desenvolupar-lo i encara menys són els que tenen voluntat per fer-ho. Una vegada més, és la Generalitat qui ha d’obligar als ajuntaments a que compleixin la llei.
3.    Esterilització: Tenint en compte que una gossa en cinc anys  pot arribar a parir una cinquantena d’animals, i que aquests seran fèrtils a partir dels 6 mesos de vida, tenim un problema greu de creixement exponencial de la població canina si no s’esterilitza massivament  i de forma urgent. El mateix o pitjor passa amb la població felina, ja que molts gats disposen d’una llibertat de moviments que fa més difícil controlar la reproducció. En tot aquest temps no s’ha fet ni una sola campanya de conscienciació adreçada als propietaris ni tan sols s’ha aplicat la llei que marca la prohibició de vendre animals sense esterilitzar.
4.    Registre d’animals: L’actual registre està en poder de mans privades, amb la qual cosa es pràcticament impossible accedir a la informació imprescindible per moltes protectores d´animals, ens municipals i inclús la pròpia Administració. La Generalitat va prometre tenir el control real de la base de dades i tampoc no ho ha complert.
5.    Centres d’acollida: Crear una autèntica xarxa a tot Catalunya de centres d’acollida pels animals abandonats o perduts és encara una assignatura pendent, ja que moltes zones del nostre país encara no saben què significa protegir els animals.
6.    Recollida d’animals: És també competència dels ajuntaments donar un servei de recollida i atenció als animals perduts i/o abandonats. Són pocs els que ho fan d’una manera seriosa i amb visió proteccionista.
7.    Inspecció i control: No disposem actualment de cap cos policial capacitat i format per inspeccionar i controlar que la legislació vigent s’apliqui a tot Catalunya.
8.    Sancions: El mateix succeeix en matèria sancionadora. Es inútil denunciar qualsevol infracció si la resposta per part de l’administració és nul•la ja que no disposa de personal qualificat i especialitzat per portar endavant una autèntica política que persegueixi i castigui convenientment qualsevol tipus d’infracció. Així, maltractaments, abandonaments, cria o transacció il•legal queden impunes per més denúncies que s’interposin.

Els polítics catalans presumeixen de fer lleis proteccionistes però no estan disposats a complir-les. Per tant, exigim que es facin efectius ja tots els aspectes contemplats a la normativa i poder dir d’una vegada per totes que som un país civilitzat que respecta i protegeix la vida i la dignitat dels seus animals.

Fins ara hem estat les entitats proteccionistes les que, sense cap tipus d’ajut, ens hem vist obligats a intentar pal•liar tots els problemes. És hora, doncs, que l’administració s’impliqui de forma real i efectiva assumint la seva responsabilitat per tal de protegir la vida dels altres éssers vius que conviuen amb nosaltres. Els nostres animals no es mereixen menys; per la nostra banda, nosaltres no estem disposats a tolerar ni més excuses, ni més moratòries ni més pròrrogues