Kènya
11-12-2010
Escric això sense encara acabar-me de creure que ja no ets a casa amb nosaltres,princesa.
Vas arribar de forma imprevista i temporal, em vas demanar ajuda desesperadament
amb la mirada, mai havia vist uns ulls tan tristos. Encara recordo els petons i abraçades
que em vas fer quan et vam treure de la gàbia, com si em coneguessis de tota la vida,
em vas fer emocionar molt, i vaig sentir que feia una bona obra. Sense saber-ho en realitat
vas ser tu qui va fer la bona obra per mi, feia poc que havia perdut un gran amic de 4
potes, un autèntic àngel i no ho podia superar. Tu i el teu inseparable amic Inuk em vau
tornar a fer somriure, el jardí va tornar a cobrar vida amb dos cadellets plens d’energia.
No enteníem perquè no sortia cap adoptant mentre et teníem en acollida, amb lo bonica
que eres Kenya, si haguessin vist el teu comportament amb nosaltres, els petons que ens
feies, el que gaudies corrent deslligada per la muntanya amb el Drac, la Duna, l’Inuk i el
Nilu i lo pendent que estaves de que tothom estigués bé quan anàvem a fer Geocaching
o a buscar bolets…..era un gust portar-te. Ara entenc el per què no et van adoptar, tenies
poc temps i l’havíem de passar juntes, no hauria suportat donar-te en adopció i que
m’haguessin dit que ja no hi eres, no hauria entès res amb lo forta, sana i àgil que et
veies, mai m’hauria pensat que te n’anessis tan ràpid. Gràcies a Déu que cap possible
adoptant em semblava bé per tu.
Em sento molt malament per haver-te fet esterilitzar, qui s’havia de pensar que tenies un
problema neurològic previ que l’intervenció faria agreujar d’aquesta manera, t’havíem
dut al veterinari, quan et vam acollir, et van explorar i vacunar però ningú va veure
res d’extrany, jo tampoc, saltaves una valla de 2 metres d’alçada amb una agilitat
impressionant…
A casa estem molt tristos i et trobem molt a faltar, porto l’inuk amb els vostres amiguets
cada dia perquè plora molt i està molt ensopit, tot i ser tan diferents estaveu fets l’un per
l’altre. Ja havíem decidit que et quedaves i que ja solucionaríem els problemes amb els
gats d’alguna manera, però vam haver de tornar de Bellaterra sense tu. Novament un
cop molt dur.
M’he fet un tip de plorar i de preguntar-me per què tanta mala sort, l’únic que em dóna
consol és dir-me a mi mateixa que no és mala sort, m’he de sentir afortunada perquè
t’he conegut, t’he tingut a casa, has format part de la nostra familia com un membre més
i si tornéssim enrera i et tornés a veure en aquella gossera en les males condicions que
estaves t’hauria tornat a treure tot i saber que només passaries 5 mesos i mig amb mi.
Eres una gosseta molt joveneta i ja havies viscut l’abandonament per part de l’ésser
humà, espècie de la qual em sento sovint avergonyida de pertànyer. Tenies molta
inseguretat, inclús ansietat per separació, t’havies fet una amb mi i no vaig tenir temps
d’esborrar aquella mirada de por quan algun moment jo havia de marxar i separar-me
una estoneta de tu. No hi va haver més temps, però sé que durant aquests mesos et vas
sentir molt estimada i vas ser molt feliç, gràcies per haver format part de la meva vida,
no t’oblidaré mai i ara sé que tinc dos angelets molt especials al cel dels gossos que
espero que sigui el mateix que el dels humans ja que us vull tornar a abraçar. T’estimo
Kenya, cada dia estaràs en els meus pensaments.
Vull agraïr a ADAM l’haver-nos ajudat en la difusió de la nostra Kenya i per haver-
la deixat desfilar al Masnou, gràcies a ella he tingut l’oportunitat de conèixer-vos en
persona tot i lo atrafegats que anàveu el dia de la desfilada, però va ser suficient per
adonar-me de que estava davant d’unes persones meravelloses que es desviuen pels més
innocents, feu una tasca impecable, no canvieu mai.
Una forta abraçada,
Anna, Kenya i Jordi