Aviat farà quatre mesos que em van adoptar!!
11-10-2007 - Nota sobre ONA
Sí, ja han passat quasi bé quatre mesos, i sembla que va ser ahir que em van venir a veure a la Protectora la Carme i la Clara.
Ara estic molt feliç, i tant de bó tots els gossets abandonats puguessin tenir una familia com la meva.
Com podreu veure a les noves fotos, soc superjuganera, no paro ni un moment, i tinc una montanya d'amics al parc (la Kora, el Lennon, el Max, la Greta, la Nit, l'Anskar, la Fosca...ufff!!)amb els que jugo i em rebrego. La veritat és que quan jo arribo al pac s'acaba la tranquilitat, els faig correr a tots, però soc un llamp,ningú no m'agafa.
Ja peso 10 kilos y 150 grams, estic molt gran i molt maca. Estic prenen uns antibiotics perquè se'm curin unes taques que fa temps que em surten. Ara ja estic millor, fa una setmana que no m'han sortit més taques, pero em hagut d'anar molts cops al veterinari per poder esbrinar qué tenia.
Els millors moments del dia(a banda dels apats, perquè menjo com una llima)son quan jugo amb la Clara i la Carme amb la corda i la pilota o quan em rebrego amb el Lennon i el canijo de l'Anskar al parc. També m'agrada molt jeure al costat de la Clara mentre estudia.
El pitjor moment és quan ens despertem pel matí, perquè ultimament no sé per qué em faig pipi a casa per la nit (i de vegades tambè caca)i això abans no ho feia. La Carme diu que haurem de trucar al Tony Fernández a veure si ens pot donar un cop de mà i solucionar aquest problema.
Bé, ja me'n vaig a dormir. Molts petons i llepades per a tothom de l'ADAM, especialment per a la Carme.
També un petó per a l'Anna, que ens va enviar unes fotos molt maques de quan jo era petita. Espero que li vagi molt bé amb la nova gosseta que té (la Bruna)i que estiguin sempre juntes. Jo espero estar sempre amb la Carme i la Clara.
Ara estic molt feliç, i tant de bó tots els gossets abandonats puguessin tenir una familia com la meva.
Com podreu veure a les noves fotos, soc superjuganera, no paro ni un moment, i tinc una montanya d'amics al parc (la Kora, el Lennon, el Max, la Greta, la Nit, l'Anskar, la Fosca...ufff!!)amb els que jugo i em rebrego. La veritat és que quan jo arribo al pac s'acaba la tranquilitat, els faig correr a tots, però soc un llamp,ningú no m'agafa.
Ja peso 10 kilos y 150 grams, estic molt gran i molt maca. Estic prenen uns antibiotics perquè se'm curin unes taques que fa temps que em surten. Ara ja estic millor, fa una setmana que no m'han sortit més taques, pero em hagut d'anar molts cops al veterinari per poder esbrinar qué tenia.
Els millors moments del dia(a banda dels apats, perquè menjo com una llima)son quan jugo amb la Clara i la Carme amb la corda i la pilota o quan em rebrego amb el Lennon i el canijo de l'Anskar al parc. També m'agrada molt jeure al costat de la Clara mentre estudia.
El pitjor moment és quan ens despertem pel matí, perquè ultimament no sé per qué em faig pipi a casa per la nit (i de vegades tambè caca)i això abans no ho feia. La Carme diu que haurem de trucar al Tony Fernández a veure si ens pot donar un cop de mà i solucionar aquest problema.
Bé, ja me'n vaig a dormir. Molts petons i llepades per a tothom de l'ADAM, especialment per a la Carme.
També un petó per a l'Anna, que ens va enviar unes fotos molt maques de quan jo era petita. Espero que li vagi molt bé amb la nova gosseta que té (la Bruna)i que estiguin sempre juntes. Jo espero estar sempre amb la Carme i la Clara.
comentaris
-
per: Carme - 11-10-2007
On tinc els kleenex?
Uf, es que soc molt bleda i els vostres comentaris m'arriban directes fins allà.
Com me'n alegro de saber que les tres esteu tan rebé.
Aquest "problemilla" que ara et preocupa, potser sí que hauran de trucar al Toni, que ara que ja el coneixes saps que tot ho fa per que estiguis més bé.
No hauries de beure aigua a partir de mitja tarda, que es el que sempre recomanen en aquests casos.
Deu-n'hi-dó els amiguets que tens, ja m'agradaria veure't corrents com una boja amunt i avall.
Vols que et digui un secret?
El Toni em va dir de tu que ets una molt bona gosseta, i que tant la Clara com la Carme per un costat i tu per l'altre, havieu fet sort.
Estic molt contenta de rebre les teves noticies i les teves fotos, i et demanaria que no deixis de fer-ho.
Gràcies per la llepadeta especial (soc la Carme) i jo a canvi t'envio una rascadeta al cap.
Petons per les tres.
