Pancho, adeu.

16-02-2017

Pancho, adeu.

Adeu Pancho, només et podem desitjar el millor allà on estiguis.
Quan vas arribar a nosaltres, cada día arribavem amb la por de com et trobariem. Fins a aquest punt era el teu estat físic i emocional.
Però amb paciència. vas anar agafant confiança i poc a poc, vas començar a caminar, ensopegant, però cada dia una mica millor i vas començar a menjar tot sòl.
O sigui, que tenies ganes de viure.
El nostre veterinari també hi va treballar molt en tu, i tot va a ajudar a la teva revifada, de la que ens en feiem creus, però que també ens en sentiem contents i per que no? orgullosos.
Vas estar un temps amb nosaltres, fins que el novembre del 2014, la nostra Marta, amb una mà especial pels iaios, se't va endur en règim d'acollida.
No ens cap ni un dubte de que ha estat la millor època de la teva vida.
Estimat, potser una mica mimat també, amb millora de la teva salut, amb un aspecte magnífic amb aquell pèl tan esponjòs i el més important, carinyòs amb la Marta, com un agraiment.
Ahir vas tenir l'ultim dels teus ofegs, que fins ara s'havien controlat, però ahir malgrat els intents, ja no va haver-hi remuntada.
Pancho, ara que tenies una bona vida, que curta s'ha fet!
És un consol saber com de bé has estat amb la Marta, però et voliem viu encara una mica més. No ha pogut ser.
Adeu Pancho, trobaràs amics que també hem estimat en aquell cel on et trobes i que seran ara també amics teus.