Bonnie, una nova etapa.

26-04-2009

Bonnie, en tot el temps que portem com a protectora, es la gosseta que ens ha arribat en un estat tan intens de por. En realitat es tractava de pànic.

Jove, esterilitzada, sense xip i ningú que l’hagi reclamat.

Els seus primers dies vam ser no moure’s en absolut de la seva caseta, feta un cabdell amb el cap amagat entre les potes, defecant i orinant-se a sobre, i menjant quan no la veia ningú.

Ha estat un procés lent, en que s’hi ha posat molt de carinyo, tota la paciéncia necessària, parlar-li sempre en un tó de veu suau, i donar-li tot el temps que fes falta.

Els progressos també han estat lents, si bé ara per fi ja sortia a passejar, si bé el que volia era anar cap on anesin els altres gossos que també passejaven.

Tot i així, encara a vegades es bloquejava, com li va passar en la nostra darrera desfilada del mes d’abril, i no es movia en cap direcció.

A Esther li van parlar de la Bonnie i la va voler conèixer. Esther ja sap el que és tenir un gos que ha patit maltractament, doncs amb l’Alicia, van adoptar Kàtia a SOS galgo, que els hi va arribar en unes condicions extremes i avui viu feliç i amb tranquil·litat.

La Esther va conèixer la Bonnie, van sortir a passejar, i ho va tenir clar. La vol adoptar.

L’anada fins a Barcelona, ja va estar una sorpresa, doncs va anar asseguda al seient de darrera del cotxe –amb el cinturó de seguretat per gossos- relaxada i observant tot el que anava veient.

Des de on vàrem deixar el cotxe fins el lloc de trobada, hi havia un bon tros, amb gent anant i venint, i en contra del que ens pensavem, va anar caminant ben decidida.

La trobada amb la Kàtia en el pipican, molt bé, de moment no es van fer cas, i Bonnie va estar tranquil·la sense que en cap moment se li veiés la intenció d’amagar-se sota un banc.

Va arribar el moment de l’adeu, i Bonnie se’n va anar amb les seves noves amigues sense cap problema.

Porta un dia a la seva nova casa. Surten a donar llargs passejos, van al pipican, pel seu costat passen autobusos, cotxes, sorolls, i ella continua el seu camí. Un cop a casa, ens diu la Ester que està relaxada, amb la Kàtia molt bé, menja, puja en el ascensor sense por, mou la cua …

Estem molts contents, creiem que tots els esforços a ella dedicats han servit per que comenci a tenir confiança en els humans.

Ara comença una nova etapa i n’estem segurs que anirà millorant i es farà estimar tot el que ella es mereix.

Les protectores no tindrem mai prou paraules d’agraïment per les persones que s’emporten el més desgraciats, els malalts, els vellets, i per sort, n’hi han de persones amb aquest cor inmens. Tenen tot el nostre reconèixement.

 

Galerías de fotos