Argos i Brisa (alias ventolera)
31-8-2011 - Nota sobre Argos
Menys mal que encara queda vida fora de la ventolera.
Aquest mati he sortit a corre pel bosc i m’he trobat per casualitat als meus amics de les passejades dels dilluns, la Fosca el Risto i el Jerry. Ens hem vist de lluny i la meva dues cames s’ha amoïnat per la cridòria que hem muntat, ja que no sabia quins gossos eren... esta cegata la pobre.
Hem jugat una estoneta i ells cap a casa i nosaltres cap al poble, i vet aquí que veig un conill !!! i com corria el condemnat, però jo al darrera cridant com un boig, no marxis no marxis.
Em sembla que la dues cames s’ha espantat, per que he nat tant lluny que no em devia sentir !!!. De sobte m’he aturat i he pensat amb tota la clama que soc capaç...que no es gaire, la veritat: Si marxo la Brisa es quedarà soleta i els dues cames s’oblidaran de mi!!! A no, per aquí si que no passo; he tornat corrent om un boig altra vegada cap a on m’esperava...i m’ha donat un premi, es veu que li ha agradat que tornes...jejeje.
I per postres ham trobat al Tro i al Pinxu, que també son amiguets, Vaja que la passejada d’avui ha estat una festa !!!
Ada mi, ada mi !!!
M’han pudtat al “vete” i dit que ja tic be.... buuuaaa ada no pode menzad penil...buaaaaaa
Pambe dit que zoc wapa i tic contenta, cla!! Zeda budu! Tic zuguinez i un peluze gan, kez diu Agoz, ped muzar. Tic mimutuz i menzad...com vol ke no tigui cotenta... aiz quets duscamez....
comentarios
-
por: Carme - 31-08-2011
Carai!
Carai Argos, si això és la guerra que no vingui mai la pau!
Ja he llegit per algun lloc que ets un privilegiat, i veient les teves aventures, crec que es pot ben bé afirmar.
Anem bojos buscant a la Nona, la mare de la Brisa i dels altres sis.
Ella és molt poruga.
Aquest matí ha anat com cada día amb el seu amo (l'adopció s'havia de fer avui) cap un hort que tenen i on passen biona part del dia, però avui s'ha espantat al tocar un cable electrificat on hi han cavalls, ha sortit per potes, i per més voltes i voltes que hem donat, no la trobem.
En seguida s'ha donat la veu d'alarma, i apa, tots cap a Teià, a estones a peu, a estones amb cotxe, amb moto... però res, que no surt. Deu estar amagada o no sé.
Fa patir, per que just ara està prenent antibiòtic pel tema de la pell i tenia previstos uns banys ... i si, ens fa patir.
La esperança es que torni a casa com has fet tu Argos.
Porta xip i tots desitgem tornar-la a veure contenta i feliç.
Brisa, clar que el vete ha dit que ets guapa, per que ho ets. i algún dia deixaràs de ser ventolera per ser realment una Brisa. I m'alegro de que ja estiguis bé d'aquell bulto taaaaaan gros que et va sortir.
Apa, a seguir jugant parelleta preciosa.
-
por: Mercè - 31-08-2011
Azudu a tobad la mama
MAAAMMMAAAAAA, MMAAAAAMMMMMAAAAAAAAA.....
kreieu que si kido todnada ¿?
pobeta mama -
por: Montserrat Aguilera - 31-08-2011
AI SENYOR QUIN PARELL!!
Al menys els teus dues cames Argos, estarán ben distrets amb vosaltres, es clar que has de ser prudent, tal i com has fet aquesta vegada, per que si no la Brisa es fará l'ama del terreny, encara que no ho crec per que els dues cames a tu t'estimen molt i tu Brisseta no ploris que pel que es veu estás super be.
Llepadetes!! -
por: Carme - 31-08-2011
Moltes gràcies "Ventolera"
Segur que t'ha sentit, per que aquesta tarda l'hem trobat. Ufffffffffffffffffffffff!
Deuria haver-se quedat amagada ves a saber on, i donant voltes amb el cotxe la Teresa l'ha vist per la Riera, l'ha cridat, i ja veus a la mama corrent cap a ella i pujant al cotxe d'una arrebolada.
Ja està a casa seva, amb la seva familia, i ella ja està també adoptada.
Moltes gràcies per la teva col·laboració que sens dubte ha estat decisiva. -
por: Esther - 02-09-2011
Aiiiiii, quins esglais!
Uf, sort que l'has cridada, Brisa, segur que t'ha sentit.
Ets molt bona, a part de molt bonica, i la Mercè i l'Amadeu deuen estar encantats amb tu.
Que noooo, Argos, que no, que tu segueixes sent el rei de la casa, com sempre! A més, tu també ets molt bo i molt guapo, amb les teves melenes... Però fes-te amic de la ventolera que t'ha entrat a casa, que s'ho mereix. I ensenya-li a fer potetes i carones, perquè li segueixin donant pernil.
Una abraçada molt forta a tots, i a la Nona també, perquè li passi la por (ai, filla, ja sé què és, això...)