quina setmaneta !!!
12-9-2011 - Nota sobre Argos
Ei companys....quina setmaneta !!!!
L’única cosa bona son les corregudes eixelebrades que faig amb la Fosca el Risto i el Jerry, per que a casa es un caos !!!!
Aquella ventolera que s’ha instal•lat sense remei es taaan plasta, però taaaant
No em deixa viure, tot el dia salta i mossega, i per postres s’enfila sobre la dues cames a la que pot; no ho entenc, a mi estar-me sobre les cames no m’agrada, no ho he fet mai per que no estic còmode...però quan ella s’enfila m’agafa un no se que, caram, que es la MEVA dues cames!!!
Per postres he passat la setmana amb la panxa regirada, sense gana i una mica de “cagarrines”. M’han dit que si no fos tant “marrano” d’arreplegar tot el que trobo pel bosc....però es mes fort que jo, no em puc resistir
I a sobre...les meves amigues, la Nera i la Tutuè han marxat a viure a un altre lloc. I ara quan veig la seva caseta a sota de la nostra ploro, i ploro
I el “moscardò” que no marxa....soc molt desgraciat...auuu, auuuuuu
L’única cosa bona son les corregudes eixelebrades que faig amb la Fosca el Risto i el Jerry, per que a casa es un caos !!!!
Aquella ventolera que s’ha instal•lat sense remei es taaan plasta, però taaaant
No em deixa viure, tot el dia salta i mossega, i per postres s’enfila sobre la dues cames a la que pot; no ho entenc, a mi estar-me sobre les cames no m’agrada, no ho he fet mai per que no estic còmode...però quan ella s’enfila m’agafa un no se que, caram, que es la MEVA dues cames!!!
Per postres he passat la setmana amb la panxa regirada, sense gana i una mica de “cagarrines”. M’han dit que si no fos tant “marrano” d’arreplegar tot el que trobo pel bosc....però es mes fort que jo, no em puc resistir
I a sobre...les meves amigues, la Nera i la Tutuè han marxat a viure a un altre lloc. I ara quan veig la seva caseta a sota de la nostra ploro, i ploro
I el “moscardò” que no marxa....soc molt desgraciat...auuu, auuuuuu
comentarios
-
por: Montserrat Aguilera - 12-09-2011
AI ARGOS, QUINA PENA MES GRAN!!!.
Aquesta "ventolera", ho es per que es molt petita encara, de segur que tu feies el mateix, el que passa es que no t'en recordes, et passa igual que a mi, que ja tinc 9 anys i no tinc constància del que feia de petita.
Ja t'entenc Argos, ja t'entenc, la meva cosineta es igual de plasta que la teva Brisa o com tu li dius "ventolera", però ja veuràs que mica en mica s'anrià calmant.
Ai vigila amb el que menges del terra, jo també faig igual, l'altre dia vaig "pescar" un os i vaig fer veure que no tenia res a la boca, però la Montse, ho va veure i m'ho va treure, jo la vaig mirar dient, aixxx, i ara per que, però ja ho entenc, si ens mengem tot el que correr per terra, tenim "cagarrines" i això no pot ser, així que compte amb el que menges del terra.
Si la Brisa es puja a la teva duescames, no et preocupis, no passa res, la teva duescames te molt de carinyo i amor per tots dos i a més ja sap que tu vas arrivar primer, així que no t'amoïnis.
T'envio desde Barcelona, una llepadeta solidària i molts mimitos i una mica d'aquests mimitos per a la Brisa, va que no sigui dit.
Lexi!.
-
por: Carme - 12-09-2011
ai el pobrissó!
Em faig càrrec, plenament, del tot. I quin patir tan gran que t'ha tocat, com ho pots resistir?
També has de pensar que d'aquí no gaire temps, la "plasta" ja podrà sortir a còrrer i anar amb la teva colla d'amiguets. Espero que no seràs tan egoista de no compartir amics, oi?
Para't a pensar un moment, només un momentet de res, ella estava amb els seus germanets a qui coneixia i amb qui jugava, i de cop, es troba dins un cotxe que la porta lluny i amb un tros de pelut al costat que se la mira de través, i a sobre, sense conèixer a ningú, ni les normes, ni res ...
Pobreta, no? No et fa una mica de peneta?
I si tu mateix dius que no t'agrada estar a les cames de ningú, i a la Brisa si i a la dues cames no l'importa, no passa res. Es petiteta encara, i busca una referència materna. En quan creixi una mica més, ja veuràs com no ho farà, o en tot cas, a la dues cames ja no li farà gràcia tenir aquell pes damunt.
Entenc que estàs malhumorat pel tema fluixera de panxa, però és que a vegades sembla que passeu gana, carai. Tot cap a dins! I després venen les cagarrines i la dieta.
Si en algún moment et sents generós i disposat a parlar amb la Ventolera, li pots dir que ens expliqui la seva versió, que per formar-se opinió s'han de sentir sempre els dos bàndols.
Malgrat tot, penso que no deu ser pas tan terriblement terrible com ho pintes.
Vinga va, pesigolles i mimitossssssssssss
-
por: Esther - 13-09-2011
Ai, Argos, com t'entenc!
Si és que no ens podem resistir, són tan bones les coses que trobem pel camp! I l'aigua? Sí, ja ho sé que a casa ens dónen aigua fresca, i pinso, i llauneta, i alguna salsitxa, però és que els ossos pudents, i les caques, i l'aigua enclotada són... mmmm!
El tema de les prioritats jo també m'hi he trobat, de vegades tenim alguna diferència d'opinió amb la Katia, si tinc un os no vull que se m'acosti massa, que la conec, i li faig un "bup" d'avis, ella ja m'entén, però les mamas insisteixen que totes dues hi tenim dret, i quan li donen un os a ella també no me li deixen prendre! Catxis...
Vaja, que aquests "dues cames" sempre procuren estar per tots igual, així que no pateixis, que no deixaran que aquesta Ventolera tan inquieta et passi per davant.
Una llepada gran i moltes remenades de cua
Bonnie
