el que era eixelebrat...
4-10-2011 - Nota sobre Argos
Ai companys, com m’he de veure !
Aquesta cosa empipadora que anomenen Brisa, no marxa, ni es calma...i a sobre ara ja la treuen a passejar amb mi. Aix, ja no puc descansar ni a la muntanya!!!
Heu de saber que al jardí ha arrencat les farigoles , s’ha menjat un aspersor, fa forats com si busques petroli... i al garatge mes del mateix, redecorant tot el dia; la renyen, si, però no la fan fora...no ho entenc
Jo estic d’ella fins la cua...be, el que em queda de la cua, per que la senyoreta em mossega tot el que pot, per davant i pel darrera.
Però he de reconèixer que, quan jo tinc ganes de jugar ens ho passem mooolt i molt be, i per la muntanya em fa gracia veure com em segueix per tot arreu i com corre (no tant com jo) amb aquestes orelles, que son la “comidilla” fins i tot del veterinari, volant al vent.
Ara, com ja me l’estimo una miqueta, deixo que li donin algun premi, sempre desprès que a mi, per descomptat!
Però que no es passi ni un pel, que jo soc el gran i mano..... encara que no tinc clar si aquesta situació durarà gaire.... aix senyor
I a sobre els “bitxos” de la gàbia... quina paciència
Aquesta cosa empipadora que anomenen Brisa, no marxa, ni es calma...i a sobre ara ja la treuen a passejar amb mi. Aix, ja no puc descansar ni a la muntanya!!!
Heu de saber que al jardí ha arrencat les farigoles , s’ha menjat un aspersor, fa forats com si busques petroli... i al garatge mes del mateix, redecorant tot el dia; la renyen, si, però no la fan fora...no ho entenc
Jo estic d’ella fins la cua...be, el que em queda de la cua, per que la senyoreta em mossega tot el que pot, per davant i pel darrera.
Però he de reconèixer que, quan jo tinc ganes de jugar ens ho passem mooolt i molt be, i per la muntanya em fa gracia veure com em segueix per tot arreu i com corre (no tant com jo) amb aquestes orelles, que son la “comidilla” fins i tot del veterinari, volant al vent.
Ara, com ja me l’estimo una miqueta, deixo que li donin algun premi, sempre desprès que a mi, per descomptat!
Però que no es passi ni un pel, que jo soc el gran i mano..... encara que no tinc clar si aquesta situació durarà gaire.... aix senyor
I a sobre els “bitxos” de la gàbia... quina paciència
comentarios
-
por: Carme - 06-10-2011
Com t'has de veure
T'estàs guanyant el cel ho tinc ben clar, però potser els dues cames també se l'estan guanyant amb tanta redecoració.
Beeeeeeeeeeee, menys mal que ja comences a estimar-la una mica, per que tot i sent un trasto també és "bona persona" i poc a poc, més poc a poc del que voldries, s'anirà calmant, i llavors, fins i tot potser t'avorriràs, per que ara marxeta ja en portes ja.
Per cert, no cal ni que ho dubtis, tu ets el gran i tant! i el que tu dius va a missa, faltaria més! Ni se m'havia passat pel cap que no fos així.
Que passa amb les orelletes de la Brisa? Que semblan les ales d'un avió?
Si es fiquen molt amb ella, tu defense-la, que el ser el més gran també vol dir asumir aquesta responsabilitat.
De totes maneres, tot i que et queixes, crec que t'ho deus passar força bé amb aquesta cosa ja no tan petita. També dir-te que en les fotos se us veu molt animats.
Molta resignació, molta paciència, i apa, a seguir jugant.
I els bitxos de la gàbia que facin la seva, que ells són d'un altra història.
Rascadetes a dos mans. -
por: Montserrat Aguilera - 07-10-2011
AI SENYOR COM "PATEIXES"!!
Vinga Argos!!, que ja es veu que n'estás molt de la Brisa i que comences a comprendre que es xiqueta i que necesita del teu bon saber i entendre, així que ja veus que no la treuran fora, però es que tu tampoc estaries be sense ella, així que seguiu com fins aras, que feu una parelleta d'allò mes maca.
Moltes mimitus i llepadetes!!. -
por: Esther - 07-10-2011
Què és això de que "eres" eixelebrat?
No m'ho diguis que estàs posant seny!!! No te'n pots refiar de ningú...
O et refereixes a que ja no ets tan eixelebrat comparat amb la Ventolera que t'ha entrat a casa? Ah, si és això s'entén. Uf, em tenies preocupada.
Què, i les cosetes de la gàbia què? Tampoc us les deixen caçar, oi? Aquests dues cames són uns esgarriacries, no hi ha manera de perseguir res.
Igualment, ens els estimem... una mica, com tu a la Brisa.
Moltes llepades i remenades de cua,
Bonnie
