INÉS I LEXY A CERVELLÒ!!
31-8-2011 - Nota sobre LEXI
Ai mare, ja es ven veritat allò que diuen joventut pa tou, per que uffff!! vaja tres dies que he passat a casa de la cosina de la Montse amb la seva gosseta Inés a Cervelló, es molt tabalot i una ja no està per aquests trotes, total que vinga a correr i jo me la mirava i pensava, deu de tenir piles alcalines, per que si no no ho entenc.
Un día però, li vaig plantar cara, i des d'aquell dia, mes amigues que mai, en el fons me l'estimo, i també estaba una mica gelosa, perque només feia que esperar a la Montse i possar-li el caparró en el seu peu i quan ella s'aixecava, l'Inés al darrera, però ja se que en el fons la Montse m'estima i molt.
Desprès vaig anar a casa de la mama de la Montse i es veu que tant anar amunt i avall em vaig passar prop de 10 dies sense menjar que fins i tot la Montse va trucar a la veterinària, però com que jo només menjava pernil dolç i formatget (je, je), i saltaba i brincava, em va dir que deuria de ser tants canvis.
Total que el dilluns pel matí la Montse em va dur a la consulta del vete ufff no m'agrada i em va trobar molt be i des que estic a casa meva, tot perfecte, menjo i be.
Molts petonets en forma de mimitos i llepadetes. Aqui us deixo unes quantes fotos.
Un día però, li vaig plantar cara, i des d'aquell dia, mes amigues que mai, en el fons me l'estimo, i també estaba una mica gelosa, perque només feia que esperar a la Montse i possar-li el caparró en el seu peu i quan ella s'aixecava, l'Inés al darrera, però ja se que en el fons la Montse m'estima i molt.
Desprès vaig anar a casa de la mama de la Montse i es veu que tant anar amunt i avall em vaig passar prop de 10 dies sense menjar que fins i tot la Montse va trucar a la veterinària, però com que jo només menjava pernil dolç i formatget (je, je), i saltaba i brincava, em va dir que deuria de ser tants canvis.
Total que el dilluns pel matí la Montse em va dur a la consulta del vete ufff no m'agrada i em va trobar molt be i des que estic a casa meva, tot perfecte, menjo i be.
Molts petonets en forma de mimitos i llepadetes. Aqui us deixo unes quantes fotos.
comentarios
-
por: Carme - 01-09-2011
Et comprenc.
Et comprenc per que tu i jo ja tenim una edad, i és veritat que les criatures belluguets ens cansan.
Però segur que no tot ha estat terrible, i també has passat bones estones amb la criatureta, sobre tot des de que li vas dir Ei, noia, para ja!
M'alegro que ja estiguis a casa amb les teves coses, i que tornis a ser la mateixa Lexi de sempre. Ara pau i tranquil·litat i bones passejades.
Molts petonets bonica. -
por: Mercè - 01-09-2011
una mica d'enveja
No et queixis Lexi, que tu has tornat a casa teva i ja no t'empipa.....
A mi me l'han ficat a casa meva...i no marxa !!!
I a sobre te memoria de peix, no recorda que si faig un gruny es que allò no m'agrada, i au, vinga a repetir
Bufff,
Llepadetes de suport del que era el gos mes eixelebrat del solsones...i ara es el mes cansat -
por: Montserrat Aguilera - 01-09-2011
PACIÈNCIA GUAPO!!
Ja veuràs us fareu inseparables, us estimareu molt i desprès no voldrás que marxi, ara una mica de paciència que es xicarrona.
Lexi! -
por: Esther - 02-09-2011
Hola Lexiiii!
Esteu molt guapes totes dues.
Comprenc que la joveneta et devia atabalar una mica, però au, ja ha passat. Ara a casa teva, a passejar, menjar, rebre els mimitos de la Montse... Sí, sí, quina pena em fas!
I pernil dolç i formatge, eh? Es clar, ja veus a la Montse patint perquè no menjaves, i tu que li tens presa la mida. Com sou!
Petons i mimitos de tota la parentela (Bonnie, Katia, mames i gatons).
