UIIII LES VACUNES!!!!
4-4-2013 - Nota sobre LEXI
Aixxxx, companys i amics, mare meva!! quin mal!!!, el dimarts la Montse em va portar a la veterinaria, que tot sigui de pas, jo no hi volia entrar, em va quasi arrastrar, com si fos una mopa, per que no hi havia forma, tot i que la veterinaria es molt carinyosa, quan vaig veure "el peazo agulla" que tenia a les mans, vaig pensar, uiiiii, no anem be.
I aleshores, la Montse en va pujar a una taular allargada molt freda i em van agafar una miqueta de pell i uiiiiiii, em van clavar una banderilla que em va fer pupa.
Per la nit feien el Barça i vaig anar amb la Montse a casa d'una veina, que tambè te una gosseta, molt amiga meva, però no vaig veure gairebe res, estava tota calenta, potser tenia febre. Va acabar el partir i la Montse em va treure a un jardí gran que hi ha on vivim i la poteta em feia mal, be suposo que era un reflex, se que a la Montse li va saber molt de greu veurem així, i quan va acabar el Barça, i van arrivar a casa nostra, la Montse en va donar una pastilleta, em sembla que era mig gelocatil, amb una mica de formatget, en va possar una manteta a sobre ia ahhhhhhhh!!!, em vaig quedar adormida. I a l'endemà ja estava be del tot, però uiiii, encara em fa mal quan hi penso, a vegades no entenc per que em punjen, però es veu que es per prevenir, no se que d'un mosquit punyetero que hi volant per aquests mons de Deu
Apa ja us he explicat un altre coseta.
Moltes llepadetes i mimitus per tots els amics voluntaris i sobretot pels meus ex companys de gàbia.
I aleshores, la Montse en va pujar a una taular allargada molt freda i em van agafar una miqueta de pell i uiiiiiii, em van clavar una banderilla que em va fer pupa.
Per la nit feien el Barça i vaig anar amb la Montse a casa d'una veina, que tambè te una gosseta, molt amiga meva, però no vaig veure gairebe res, estava tota calenta, potser tenia febre. Va acabar el partir i la Montse em va treure a un jardí gran que hi ha on vivim i la poteta em feia mal, be suposo que era un reflex, se que a la Montse li va saber molt de greu veurem així, i quan va acabar el Barça, i van arrivar a casa nostra, la Montse en va donar una pastilleta, em sembla que era mig gelocatil, amb una mica de formatget, en va possar una manteta a sobre ia ahhhhhhhh!!!, em vaig quedar adormida. I a l'endemà ja estava be del tot, però uiiii, encara em fa mal quan hi penso, a vegades no entenc per que em punjen, però es veu que es per prevenir, no se que d'un mosquit punyetero que hi volant per aquests mons de Deu
Apa ja us he explicat un altre coseta.
Moltes llepadetes i mimitus per tots els amics voluntaris i sobretot pels meus ex companys de gàbia.
comentarios
-
por: Carme - 04-04-2013
Uiii!
Si fins i tot a mi em fa mal només de pensar-hi, menys mal que tu ets valenta i fas el cor fort (quin remei, oi?)
El cas és que ja ha passat, no cal pensar-hi més, ara a disfrutar sense pensar en aquest mosquit punyetero com tu dius, i que a sobre sí que és veritat que és ben punyetero.
Per altra banda, si la Montse ja et té com una princesa, quan estàs pocheta encara et mima més, i a tu força que t'agrada. Clar que sí!
Mooooooltes rascadetes preciosa i una abraçada per la "jefa". -
por: Esther - 07-04-2013
Agulles! Nooooooo!
Pobra Lexi, quines coses et fan!
Nosaltres a les mamas no les deixarem que ens portin a punxar, clavarem les potes a terra i a veure com ens mouen!
Es clar, tenim l'avantatge que pesem més que tu.
I si a sobre ens han de ficar en un cotxe per dur-nos al vete, no et dic res. La Fada no, no té problemes per pujar, deu ser que ja està entrenada, però jo em resisteixo i m'han de portar a coll, i després es queixen de mal d'esquena.
Llepades i remenades de cua per acabar-te de curar, i molts petons a tu i a la Montse de part de les mamas.
Bonnie
